M\u00aa JOS\u00c9 RODR\u00cdGUEZ JAUME I ROSARIO TUR AUSINA<\/strong><\/p>\n Els dies commemoratius com el d’ahir s\u00f3n, com el seu propi nom indica, una ocasi\u00f3 per a la reivindicaci\u00f3 o la den\u00fancia, per\u00f2 no solament per a a\u00e7\u00f2. M\u00e9s enll\u00e0 de recordar que els 25 de novembre serveixen per a denunciar la xacra social de la viol\u00e8ncia contra les dones, aquests -i altres- dies commemoratius haurien de servir tamb\u00e9 per a aclarir q\u00fcestions, incidir en l’ess\u00e8ncia del que es denuncia, i cercar reflexions que ens permeten, almenys, comen\u00e7ar a remoure les consci\u00e8ncies socials des de punts de partida encertats.<\/p>\n La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere no \u00e9s un tipus de viol\u00e8ncia m\u00e9s -amb tot ho *censurable que \u00e9s en si qualsevol tipus de viol\u00e8ncia-, que exigisca mesurades de prevenci\u00f3 i protecci\u00f3, aix\u00ed com les oportunes sancions despr\u00e9s d’una actitud agressora exercida amb o sense premeditaci\u00f3. Despr\u00e9s d’aquest tipus de conducta, m\u00e9s enll\u00e0 de la voluntarietat expressa de denigrar de qui l’exerceix, s’oculta una situaci\u00f3 palesa de desigualtat que pateixen les dones, que acaba manifestant-se de forma violenta, i que s’exerceix precisament contra la dona perqu\u00e8 aquesta \u00e9s dona, perqu\u00e8 per als seus agressors, com ja indicava la pr\u00f2pia Exposici\u00f3 de Motius de la Llei de Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere, aquestes v\u00edctimes no tenen la m\u00ednima llibertat, no mereixen el mateix respecte que l’altra meitat de la ra\u00e7a humana, ni la seua capacitat de decisi\u00f3 pot ser equiparada a aquesta. Per a\u00e7\u00f2 \u00e9s viol\u00e8ncia “de g\u00e8nere” i no altres coses (familiar, dom\u00e8stica, masculina). Perqu\u00e8 \u00e9s una viol\u00e8ncia que s’alimenta del *artificioso repartiment de rols entre tots dos sexes (llibertat, passi\u00f3, poder, conquesta, raz\u00f3n per a uns; obedi\u00e8ncia, intu\u00efci\u00f3, seducci\u00f3, cura, depend\u00e8ncia, per a altres), que atorga funcions dispars a tots dos sexes amb conseq\u00fc\u00e8ncies discriminat\u00f2ries per a les dones, i que t\u00e9 el seu punt culminant en la pr\u00f2pia activitat violenta.<\/p>\n La viol\u00e8ncia pot ser el punt d’arribada -no poques vegades ja irreversible- per a moltes dones. Per\u00f2 aquesta viol\u00e8ncia senta les seues bases en conductes i rols interioritzats des dels primers anys de vida, alimentats en l’adolesc\u00e8ncia, i consolidats en la maduresa. Enfront de la tendencial perpetuaci\u00f3 d’aquests rols, nom\u00e9s amb la consci\u00e8ncia que les relaciones dones-homes han de basar-se en una concepci\u00f3 de l’amor i de l’amistat basada en el respecte mutu i en la *autoafirmaci\u00f3n personal ser\u00e0 possible evitar que de l’amor a l’odi hi haja \u00fanicament un paso sense volta arrere, per a moltes dones.<\/p>\n A Espanya es treballa des de fa m\u00e9s de tres d\u00e8cades en l’\u00e0mbit de la intervenci\u00f3 amb les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. El repte, avui, \u00e9s la seua prevenci\u00f3 a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3 en igualtat entre dones i homes i el canvi del model que regeix les relacions de parella. Des d’aquesta \u00f2ptica, el col\u00b7lectiu de joves adquireix rellev\u00e0ncia doncs a elles i ells els correspon liderar el mat\u00ed, tant en els seus entorns laborals com a familiars, i perqu\u00e8 en ell perduren i nien idees que s\u00f3n l’avantsala de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Potser perqu\u00e8 l’adolesc\u00e8ncia \u00e9s l’etapa de les biografies vitals en la qual es gaudeix de majors cotes d’igualtat, truncades amb la transici\u00f3 a la vida adulta, les i els adolescents d’avui no perceben la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com un problema que els afecta o els afectar\u00e0. En el seu imaginari la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s de “mares” o de “dones adultes”. No obstant a\u00e7\u00f2, la realitat desmenteix aquesta percepci\u00f3: una de cada quatre dones assassinades per les seues parelles t\u00e9 menys de 30 anys; una de les \u00faltimes v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere tan sols va arribar a celebrar el seu disset\u00e8 aniversari.<\/p>\n El rebuig a les conductes violentes \u00e9s majoritari, no obstant a\u00e7\u00f2, l’exposici\u00f3 a les mateixes \u00e9s una realitat. Entre les adolescents, un 19% la “justifiquen en certa mesura”; i un 5%, han viscut situacions de maltractament en la parella “amb certa freq\u00fc\u00e8ncia”. El 32% dels adolescents justifiquen “en certa mesura” el sexisme i la viol\u00e8ncia; i el 3% reconeixen “exercit situacions de maltractament en la parella amb freq\u00fc\u00e8ncia”. Les situacions de maltractament m\u00e9s esteses en l’adolesc\u00e8ncia s’alimenten de la ideologia de la dominaci\u00f3, control, a\u00efllament i ab\u00fas emocional, avantsala de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Un ter\u00e7 dels homes considera que controlar tot el que fa la xica “no \u00e9s maltractament”; alguna cosa en el que coincideixen m\u00e9s del 26% de les xiques. Tampoc \u00e9s maltractament, per al 31% d’ells i el 18% d’elles, dir-li a una xica “que no val gens”; o “fer-li sentir por”, aix\u00ed opinen el 23% dels xics i el 14% de les xiques. L’educaci\u00f3 i l’extensi\u00f3 d’una cultura de relacions de parella basades en el respecte, en la llibertat i la igualtat, \u00e9s el millor i major dels ant\u00eddots contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n Aquest text ha sigut tradu\u00eft utilitzant un motor de traducci\u00f3 autom\u00e0tica.<\/span><\/em><\/p>\n <\/p>\n
![[Facebook]](https:\/\/igualdad.umh.es\/wp-content\/plugins\/bookmarkify\/facebook.png)
<\/a> ![[Twitter]](https:\/\/igualdad.umh.es\/wp-content\/plugins\/bookmarkify\/twitter.png)
<\/a>