Inici > Noticias, General > Estima´m bé

Estima´m bé


Diari Informació

Opinió 2.0

26 de novembre de 2011

Notícia

Mª JOSÉ RODRÍGUEZ JAUME I ROSARIO TUR AUSINA

Els dies commemoratius com el d’ahir són, com el seu propi nom indica, una ocasió per a la reivindicació o la denúncia, però no solament per a açò. Més enllà de recordar que els 25 de novembre serveixen per a denunciar la xacra social de la violència contra les dones, aquests -i altres- dies commemoratius haurien de servir també per a aclarir qüestions, incidir en l’essència del que es denuncia, i cercar reflexions que ens permeten, almenys, començar a remoure les consciències socials des de punts de partida encertats.

La violència de gènere no és un tipus de violència més -amb tot ho *censurable que és en si qualsevol tipus de violència-, que exigisca mesurades de prevenció i protecció, així com les oportunes sancions després d’una actitud agressora exercida amb o sense premeditació. Després d’aquest tipus de conducta, més enllà de la voluntarietat expressa de denigrar de qui l’exerceix, s’oculta una situació palesa de desigualtat que pateixen les dones, que acaba manifestant-se de forma violenta, i que s’exerceix precisament contra la dona perquè aquesta és dona, perquè per als seus agressors, com ja indicava la pròpia Exposició de Motius de la Llei de Violència de Gènere, aquestes víctimes no tenen la mínima llibertat, no mereixen el mateix respecte que l’altra meitat de la raça humana, ni la seua capacitat de decisió pot ser equiparada a aquesta. Per açò és violència “de gènere” i no altres coses (familiar, domèstica, masculina). Perquè és una violència que s’alimenta del *artificioso repartiment de rols entre tots dos sexes (llibertat, passió, poder, conquesta, razón per a uns; obediència, intuïció, seducció, cura, dependència, per a altres), que atorga funcions dispars a tots dos sexes amb conseqüències discriminatòries per a les dones, i que té el seu punt culminant en la pròpia activitat violenta.

La violència pot ser el punt d’arribada -no poques vegades ja irreversible- per a moltes dones. Però aquesta violència senta les seues bases en conductes i rols interioritzats des dels primers anys de vida, alimentats en l’adolescència, i consolidats en la maduresa. Enfront de la tendencial perpetuació d’aquests rols, només amb la consciència que les relaciones dones-homes han de basar-se en una concepció de l’amor i de l’amistat basada en el respecte mutu i en la *autoafirmación personal serà possible evitar que de l’amor a l’odi hi haja únicament un paso sense volta arrere, per a moltes dones.

A Espanya es treballa des de fa més de tres dècades en l’àmbit de la intervenció amb les dones víctimes de violència de gènere. El repte, avui, és la seua prevenció a través de l’educació en igualtat entre dones i homes i el canvi del model que regeix les relacions de parella. Des d’aquesta òptica, el col·lectiu de joves adquireix rellevància doncs a elles i ells els correspon liderar el matí, tant en els seus entorns laborals com a familiars, i perquè en ell perduren i nien idees que són l’avantsala de la violència de gènere. Potser perquè l’adolescència és l’etapa de les biografies vitals en la qual es gaudeix de majors cotes d’igualtat, truncades amb la transició a la vida adulta, les i els adolescents d’avui no perceben la violència de gènere com un problema que els afecta o els afectarà. En el seu imaginari la violència de gènere és de “mares” o de “dones adultes”. No obstant açò, la realitat desmenteix aquesta percepció: una de cada quatre dones assassinades per les seues parelles té menys de 30 anys; una de les últimes víctimes de violència de gènere tan sols va arribar a celebrar el seu dissetè aniversari.

El rebuig a les conductes violentes és majoritari, no obstant açò, l’exposició a les mateixes és una realitat. Entre les adolescents, un 19% la “justifiquen en certa mesura”; i un 5%, han viscut situacions de maltractament en la parella “amb certa freqüència”. El 32% dels adolescents justifiquen “en certa mesura” el sexisme i la violència; i el 3% reconeixen “exercit situacions de maltractament en la parella amb freqüència”. Les situacions de maltractament més esteses en l’adolescència s’alimenten de la ideologia de la dominació, control, aïllament i abús emocional, avantsala de la violència de gènere. Un terç dels homes considera que controlar tot el que fa la xica “no és maltractament”; alguna cosa en el que coincideixen més del 26% de les xiques. Tampoc és maltractament, per al 31% d’ells i el 18% d’elles, dir-li a una xica “que no val gens”; o “fer-li sentir por”, així opinen el 23% dels xics i el 14% de les xiques. L’educació i l’extensió d’una cultura de relacions de parella basades en el respecte, en la llibertat i la igualtat, és el millor i major dels antídots contra la violència de gènere.

Aquest text ha sigut traduït utilitzant un motor de traducció automàtica.


Categories:Noticias, General Etiquetes:, ,

26 novembre 2011